dimarts, 28 de maig del 2013



A vegades esperes tota una vida per aconseguir petites coses. I nosaltres tota una vida no, però si vam esperar molt temps per poder emprendre aquest viatge, un viatge que ha volat amb un sospir. Amb tot, la sensació d’omplir un desig que restava apagat va ser possible. A vegades no cal cercar grans tresors per trobar la felicitat, en petites coses o petites flames de caliu apunt per ser vençudes s’amaga allò en què tant havies pensat.
La darrera nit va ser llarga, tant com les ganes de quedar-nos més dies allà. Si haguéssim pogut demanar un desig, estic segur que aquella nit molts d’aquells desitjos s’haurien trobat per explicar-se el mateix.
El matí de l’últim dia va ser diferent i passat per aigua, però no de la pluja, sinó la de la piscina. Corredisses, capbussades, rialles i ulls negats per la felicitat de saber que aquells moments mai més tornarien a dibuixar-se, com a mínim amb la mateixa mà. Un cop dinats, el viatge de tornada va ser dur. Segurament pel cansament, però també perquè tot i voler veure la família, en l’ambient passejava el pensament del saber que allò havia estat una aventura irrepetible, uns moments plens de màgia que molts d’ells havien guardat en un calaixet del seu cor. Vam arribar morts, però més que mai, amb ganes de viure i reviure de nou unes emocions semblants.
Per moltes ventades en contra, per moltes onades que arribin o per moltes pedres que no ens deixin caminar bé pel camí, aquests nens i nenes ens han demostrat que val la pena lluitar per alguna cosa. Ells ens han ensenyat a estimar, a valorar cada somriure i a volar fins els somnis més allunyats agafats, junts, ben forts de la mà. Podeu estar orgullosos d’aquests vostres-nostres nens i nenes, i regalar-los la vida a cada passa que feu. Ells només esperen que aquest caminar a algun lloc, no estigui fet només amb les seves petjades. Necessiten que voleu amb ells fins els seus somnis, que estimeu cada cosa que estimen i que creieu, que no deixeu mai de creure en ells. Nosaltres ho hem fet, i n’estem plenament orgullosos.

Gràcies per aquest llarg viatge on ens han i ens heu ensenyat tant, també vosaltres pares i mares. Gràcies també pel viatge a València, quedarà cosit per sempre en les nostres memòries, i segur que a cada pensament hi haurà un nus que ens recordarà a ells, a València i a tot el que hem après al seu costat.

BENVINGUTS AL LLARG VIATGE!


divendres, 24 de maig del 2013

Terra Mítica, ja som aquí!!!!
Tot divisant els gratacels que trenquen amb la figura de la costa de Benidorm, hem vist un cartell que feia dies que apareixia en els somnis i paraules dels nens i nenes. A crits de “Terra Mítica, Terra Mítica”, hem començat a gaudir i extreure tota aquella alegria continguda de dies, i potser mesos.
Sense moure’ns de Benidorm hem viatjat a Roma, Grècia i Egipte. Hem quedat xops com ànecs i hem cridat com mai. Atraccions a tope i un fantàstic final en l’espectacle Impèrium. Genial, sense cues, sense massa gent i amb molt de sol. La crema solar a dojo ens cobria i protegia d’un acompanyant que hem rebut amb ganes.

Amb les piles acabades hem tornat a l’Hotel per sopar i fer una mica més de ballarusca per tancar l’última nit. Ara, mentre la nit abraça els somnis dels nens i nenes, les piles s’aniran carregant mica en mica fins a deixar prou energia per gastar en l’últim dia. Però això ja us ho explicaran demà...



  
                                  



                                  

dijous, 23 de maig del 2013

Vaaaaaaamos!!!!! 
Avui hem perdut de tot menys el dia. La visita a València ha estat esplèndida. Al matí al Museu de les Ciències amb els superherois. Ens hem posat les ulleres de 3D i algú s’ha adormit una estoneta. Ens hem polit el menjar en un pim-pam per anar a veure els dofins. A la tarda hem estat molt “pijos” perquè hem anat a l“Osea”-nogràfic i de "shopping" pels carrers de València del voltant del Miquelet.

Tornada a l’Hotel, sopar i festa privada dedicada a l’Estrella que avui estrena els seus 12 anys!!!! 





dimecres, 22 de maig del 2013


Bona nit a tothom!!!
Ara que tothom s'està a les habitacions, després d’un gran primer dia, comencem a fer repàs.  No patiu!  De moment tot va sobre rodes. Tot el matí  a l’autocar fins arribar a l’Albufera de València. Allà hem dinat tranquil·lament en un parc i després ens ha vingut a buscar en Lluís, el senyor que ens ha portat amb la barcassa per l’Albufera.
A la tarda hem fet camí cap a Gandía, a l’Hotel Don Pablo. Descarregar maletes, repartir  habitacions, una mica de piscina per a qui li ha vingut de gust, dutxes, sopar i ballarusca.
Anem una mica cansats i esperem que les veus que sentim es comencin a adormir perquè demà ens espera un gran dia al Museu de les Arts i les Ciències.