A vegades esperes tota una vida
per aconseguir petites coses. I nosaltres tota una vida no, però si vam esperar
molt temps per poder emprendre aquest viatge, un viatge que ha volat amb un
sospir. Amb tot, la sensació d’omplir un desig que restava apagat va ser
possible. A vegades no cal cercar grans tresors per trobar la felicitat, en
petites coses o petites flames de caliu apunt per ser vençudes s’amaga allò en
què tant havies pensat.
La darrera nit va ser llarga, tant
com les ganes de quedar-nos més dies allà. Si haguéssim pogut demanar un desig,
estic segur que aquella nit molts d’aquells desitjos s’haurien trobat per
explicar-se el mateix.
El matí de l’últim dia va ser
diferent i passat per aigua, però no de la pluja, sinó la de la piscina.
Corredisses, capbussades, rialles i ulls negats per la felicitat de saber que
aquells moments mai més tornarien a dibuixar-se, com a mínim amb la mateixa mà.
Un cop dinats, el viatge de tornada va ser dur. Segurament pel cansament, però
també perquè tot i voler veure la família, en l’ambient passejava el pensament
del saber que allò havia estat una aventura irrepetible, uns moments plens de
màgia que molts d’ells havien guardat en un calaixet del seu cor. Vam arribar
morts, però més que mai, amb ganes de viure i reviure de nou unes emocions
semblants.
Per moltes ventades en contra,
per moltes onades que arribin o per moltes pedres que no ens deixin caminar bé
pel camí, aquests nens i nenes ens han demostrat que val la pena lluitar per
alguna cosa. Ells ens han ensenyat a estimar, a valorar cada somriure i a volar
fins els somnis més allunyats agafats, junts, ben forts de la mà. Podeu estar
orgullosos d’aquests vostres-nostres nens i nenes, i regalar-los la vida a cada
passa que feu. Ells només esperen que aquest caminar a algun lloc, no estigui
fet només amb les seves petjades. Necessiten que voleu amb ells fins els seus
somnis, que estimeu cada cosa que estimen i que creieu, que no deixeu mai de
creure en ells. Nosaltres ho hem fet, i n’estem plenament orgullosos.
Gràcies per aquest llarg viatge
on ens han i ens heu ensenyat tant, també vosaltres pares i mares. Gràcies
també pel viatge a València, quedarà cosit per sempre en les nostres memòries,
i segur que a cada pensament hi haurà un nus que ens recordarà a ells, a
València i a tot el que hem après al seu costat.
BENVINGUTS AL LLARG VIATGE!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada